Català | Castellano
Sinergia Dog Therapy - Articles
I A LA GOSSERA, COM TRIO EL GOS ADEQUAT?


A l'apropar-nos a un centre d'acollida d'animals amb la il·lusió d'adoptar un gos ens trobem amb la ineludible, i en ocasions trista i aclaparant obligació de triar-ne un entre tots. Per fer una elecció correcta i responsable no podem guiar-nos exclusivament per com de bonic ens sembla un gos, o per com de necessitat ens sembla l'altre. Perquè el futur propietari trobi al company caní que desitja, i perquè el gos adoptat trobi realment una llar millor que el centre d'acollida és essencial triar el gos que millor encaixi a la nostra vida.

És per tot això, que abans de dirigir-te al centre d'acollida d'animals, has de reflexionar sobre els aspectes que condicionaran la teva relació amb el nou membre de la família, i poder així determinar les característiques que buscaràs quan acudeixis al centre d'acollida a la recerca del teu nou company:


L'edat adequada

El primer és decidir l'edat del gos que vols emportar-te a casa perquè cada fase (cadell, adolescent, adult o vell) requerirà d'unes atencions especials concretes. Un cadell és molt graciós amb els seus moviments maldestres i insegurs, però hauràs de ser molt constant a l'hora d'ensenyar-li a orinar i defecar fora de casa, ser conscient que no podrà aguantar tantes hores com un gos adolescent, dedicar molt temps a la seva socialització amb gossos i persones, a més de ser molt curós amb les situacions que poden ser un perill per a ell, com caure d'un balcó, creuar el carrer, rosegar el cablejat elèctric de la teva llar, etc. Un adolescent ràpidament aprèn a orinar fora de casa i als pocs mesos ja és capaç d'aguantar vuit hores seguides, però té molta energia per consumir i hauràs d'ensenyar-li a passejar amb corretja sense que doni estrebades. Un adult segueix tenint energia, però no requereix passejos tant llargs i s'adapta ràpidament a les noves normes de convivència. L'ancià pot requerir menys activitat física que els més joves (encara que no s'ha de descuidar el seu passeig diari), però té un major risc de patir patologies associades a una edat avançada que necessiten temps i consideracions especials per part del propietari, com en casos de síndrome de disfunció cognitiva (desorientació, incontinència,…), insuficiència renal, ceguesa,… No obstant això, sigui quina sigui la seva edat necessitarà paciència i constància diàries.
Un dels grans avantatges de triar un gos adult enfront d'un cadell o adolescent és que es descarta la desagradable sorpresa que el nostre gos manifesti una malaltia congènita o hereditària, ja que durant els dos primers anys de vida de l'individu es desenvolupen la majoria d'aquestes malalties (displàsia de maluc, entropia, ectropia,…). A més, un cadell aprèn lenta i progressivament, i hi ha coses que fins que no arriba a una determinada edat, per molt que insisteixis no aprendrà perquè encara no estarà capacitat, al contrari que un gos adult que té una adaptació més ràpida a noves normes.


El manteniment físic

El segon és triar el físic del gos (pelatge, orelles,…) en base al temps que estàs disposat a dedicar diària i mensualment a l'empolainat del teu gos.
El tipus de pelatge determinarà el temps dedicat al raspallat diari i les visites a la perruqueria canina. A grans trets, existeixen tres tipus de pèl: curt, llarg i nòrdic. El pèl curt és el que dóna menys feina ja que és suficient amb un raspallat lleuger. El pèl llarg et requerirà més dedicació perquè hauràs de desenredar els nusos a més de fer-li un tall cada pocs mesos. Amb el "nòrdic" n'hi haurà prou amb un raspallat diari lleuger, però realitzarà de 2 a 4 mudes anuals durant les quals hauràs de dedicar bastant més temps al raspallat. En el cas que un o més membres de la família pateixin episodis al·lèrgics en presència del pèl de gos, és recomanable seleccionar un gos que no mudi.
Altres aspectes rellevants del manteniment físic són una pell amb plecs, o unes orelles caigudes o en forma de rosa, que requereixen un manteniment minuciós.


L'exercici diari

El teu estil de vida (més activa o més casolana) és crucial a l'hora de triar el nivell d'energia del gos ja que alliberar el gos diàriament de la seva energia sobrant és la base per gaudir d'un company tranquil a casa.
No has de deixar-te enganyar pel tamany del gos, perquè races com el jack russell terrier requereixen molt exercici diari malgrat la seva mida reduïda. No obstant això, cada individu té unes necessitats pròpies, per això hauràs de valorar a cadascun de forma individual a més de tenir en compte l'edat i la raça.
Triar un gos de raça forta (pit bull, pastor alemany,… i els seus encreuaments) comporta estar disposat a exercitar-lo adequadament tots els dies perquè alliberi tota l'energia sobrant, perquè si no fos canalitzada adequadament derivaria en mals comportaments, des de destrossar el mobiliari de la nostra casa fins a mostrar-se agressiu amb persones i altres gossos. Tot i així, un cop cobertes les seves necessitats, i amb l'actitud de lideratge adequat, es converteixen en companys tranquils i afectuosos.


Alguns trets especials

La braquicefàlia, el bassetisme i l'albinisme, són alguns trets que a llarg termini poden portar-nos a visitar el veterinari més enllà de la revisió anual rutinària. Si esculls un gos braquicèfal (musell xato), cal tenir en compte tots els problemes mèdics que poden sorgir a causa dels seus problemes respiratoris, el manteniment que requereixen els plecs de la seva cara, el manteniment dels seus ulls i tenir present que es sobreescalfen amb facilitat (hauràs de tenir especial cura durant els mesos calorosos). Els gossos amb bassetisme*1, com el Teckel, és recomanable que no pugin o baixin escales per evitar el risc de lesions a l'espina dorsal, mentre que els gossos albins tenen tendència a tenir problemes de pell.
Si la teva intenció es emportar-te a casa un gos cec, sord, impossibilitat de les potes posteriors,… cal tenir present que hauràs de poder-li oferir un entorn adequat (rampes i/o ascensor per arribar al carrer, voreres amples,…).
Si tries un gos amb diabetis, epilèpsia, leishmaniosi,… cal tenir en compte el cost dels tractaments i la constància a tenir en la seva medicació.
Si la teva pretensió és triar un gos catalogat per la legislació com potencialment perillós, hauràs de tenir presents les responsabilitats i requeriments legals*2 que comporta aquesta elecció.


Situació personal del propietari

Un cop observats els aspectes del gos que hem de tenir en compte, cal reflexionar sobre la nostra situació laboral i familiar per encaixar totes les peces. Tenir nens a casa implica, no només ensenyar al gos, sinó també educar els nens per la nova situació. En el cas d'haver altres animals a casa com gats, conills, aus,… seria convenient no escollir un gos amb un fort instint de caça. Això no ha de descartar en la teva elecció els rastrejadors i llebrers, perquè gran part dels que van a parar als centres d'acollida d'animals és perquè no tenen interès a caçar o no són bons caçadors. En ambdós casos és altament recomanable assessorar-se amb un etòleg caní.
Un altre aspecte important que s'ha comentat al llarg de l'article és el temps de què disposa el futur propietari per ocupar-se del gos, que vindrà condicionat per l'horari laboral, el tipus d'oci al que dedica el seu temps lliure (si ens agrada anar a la muntanya és més fàcil incloure al nostre gos que si la nostra passió és anar de tapes pels bars amb els amics), les seves responsabilitats familiars, els membres de la família que es dedicaran a la seva cura,…


El dia que vagis a buscar al teu futur company caní, procura triar un centre que tingui espais compartits cada diverses gàbies. Consulta també a quina hora els deixen sortir a aquests espais compartits, d'aquesta manera podràs observar quines habilitats socials tenen. No tinguis pressa, dedica tant de temps com et calgui.
El primer contacte és crucial, per això no és recomanable acostar-se als gossos sentint llàstima per ells perquè ho interpretaran com un estat d'ànim negatiu que podria condicionar el començament de la teva relació amb l'animal escollit. És millor estar en un estat d'ànim tranquil, segur, i mostrar una actitud respectuosa i ferma.
Explica amb detall el caràcter del gos que estàs buscant als treballadors del centre d'acollida, perquè al passar tantes hores amb ells segur que et poden orientar d'alguna manera, o almenys, reduir el nombre d'opcions.
Passejar i manipular*3 al gos també pot ajudar-te a conèixer el seu caràcter i a testejar les sensacions que et transmet.


Malgrat totes aquestes consideracions cal tenir present la màxima que tots els gossos són adequats per ser adoptats, que tots són perfectes, i que aquest article no pretén advocar per la selecció exclusiva dels exemplars més sans i llestos. Tots els gossos tenen un possible propietari al que poden alegrar la vida i del que es poden beneficiar trobant un entorn en el que són cuidats i estimats, però no és petit el percentatge d'adopcions retornades als centres d'acollida*4 per una mala decisió a l'hora d'escollir un gos. Per tant, és la intenció d'aquest article fer una crida a la reflexió i a l'adopció responsable, i aconseguir així que incloure un company caní a la família sigui sempre un factor enriquidor a la nostra vida.


Neus Alcoverro Giner
Etòloga i ensinistradora canina


Notes:

*1El bassetisme és una mutació genètica que dota els exemplars d'unes extremitats molt curtes en relació a la mida del cos.

*2A la CCAA de Catalunya, la llista de races catalogades com potencialment perilloses per la Generalitat de Catalunya complementa a la del Ministerio de la Presidencia.
Llista de races potencialment perilloses escollides pel Ministerio de la Presidencia: Anexo I del Real Decreto 287/2002, de 22 de marzo, por el que se desarrolla la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el régimen jurídico de la tenencia de animales potencialmente peligrosos.
Llista de races potencialment perilloses escollides per la Generalitat de Catalunya: Article 1.c de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

*3Consultem abans als treballadors del centre si el gos es deixa o no manipular, i en quina mesura.

*4La legislació actual, segons l'article 3 del Decret 243/1994 pel que s'estableixen els requisits que han de complir els centres de recollida d'animals de companyia abandonats, permet l'eutanàsia en els CAAC dels gossos amb leishmània o amb greus problemes de conducta.


Referències:

Animal Pathology Department, Faculty of Veterinary, University of Zaragoza. Belén Rosado, Sylvia García-Belenguer, Marta León, Jorge Palacio. "A comprehensive study of dog bites in Spain, 1995-2004". 2008.

University of Zurich. D.A. Koch, S. Arnold, M. Hubler, P.M. Montavon. "Brachycephalic Syndrome in Dogs". 2003.
Fogle, B. "Dachshund". 1999.

Decret 243/1994, de 13 de setembre, pel qual s'estableixen els requisits que han de complir els centres de recollida d'animals de companyia abandonats.



© 2010 Neus Alcoverro Giner. Todos los derechos reservados.


Veure tots els articles
© Sinergia Dog Therapy
All rights reserved
Nota legal