Català | Castellano
Sinergia Dog Therapy - Articles
NENS I GOSSOS


Com a pares ens preocupem per la seguretat dels nostres fills, i el fet que el gos no es mostri respectuós i curós amb ells ha estat motiu en més d'una ocasió que aquest acabi en un centre d'acollida d'animals. Molts estudis corroboren els beneficis tant físics com emocionals que la companyia d'un gos aporta a un nen per a la seva futura vida en societat, però sempre que la relació estigui correctament orientada i supervisada. Així, és molt important prevenir les situacions que puguin derivar en una conducta inadequada del gos cap al nen i viceversa, ja que portar un gos a la nostra llar comporta comprometre's a cobrir les necessitats diàries del mateix i a ser els guies de la relació entre el gos i el nostre fill. Són molts i greus els danys que es poden causar per desatendre aquesta relació i descuidar les necessitats diàries del nostre gos.

Referent a això, és important determinar quines seran les normes que el gos haurà de respectar perquè entengui el rol que el nen té dins del grup. El gos no ha de mostrar-se excitat en presència dels nens, d'aquesta manera evitarem accidents tals com que s'abalanci sobre ells per jugar i els tiri a terra, i a més ha de respectar el seu espai i mostrar-se submís i tranquil.
D'altra banda, quan hi ha nens a casa és quan pren major importància assegurar-se de cobrir les necessitats diàries d'exercici, disciplina i afecte del nostre company caní perquè pugui mostrar-se tranquil i equilibrat en tot moment. Així, hem de treure el gos diàriament a donar un passeig estructurat de com a mínim una hora, proporcionar-li normes clares, aliment diari, atenció veterinària,… és a dir, ser un bon líder pel nostre gos els 365 dies de l'any.

De la mateixa manera que el gos ha de tenir unes normes de comportament respecte al bebè o nen, hem de tenir en compte que aquesta relació ha de ser recíproca. No hem de permetre que el nostre fill, per petit que sigui, es comporti de manera irrespectuosa amb el gos cridant-li, tirant-li del pèl, orelles o cua, molestant-lo quan dorm o menja,… I mai s'han de quedar sols sense la supervisió d'un adult.
Hem d'ensenyar al nostre fill des del primer dia a ser un bon líder. És a dir, a ser equànime, tranquil i ferm. És obvi que els nens petits no comprendran un discurs sobre el lideratge o l'actitud adequada, però són capaços de captar i reaccionar a l'estat d'ànim dels seus pares en les diferents situacions, pel que ja des de bebès podem ensenyar-los quin és l'estat d'ànim adequat a l'interactuar amb el nostre gos. Amb el temps, el nen imitarà la forma d'actuar dels seus pares i això crearà un llaç d'unió amb el gos molt beneficiós per al seu desenvolupament psicoemocional.

També és important que els nens aprenguin a comportar-se no només amb els gossos membres de la seva família, sinó també amb gossos desconeguts. Si per exemple ens creuem amb un gos pel carrer, independentment de si està lligat o solt i si el seu propietari està a prop o lluny, no han de mirar-lo, tocar-lo o parlar-li, d'aquesta manera evitaran possibles situacions en què alguns gossos es senten amenaçats i poden reaccionar amb agressivitat. El nen mai ha de córrer o cridar perquè pot ser un estímul perquè el gos el persegueixi i mossegui degut a l'instint de caça que posseeix l'espècie, quan d'una altra manera el més probable és que el gos no mostri el més mínim interès.
En el cas de voler acostar-se per interactuar amb un gos, abans han de preguntar al propietari. Si aquest accedeix, és convenient que el nen es col·loqui al lateral del gos, de costat i sense mirar-lo, mai de cara. Permetre que el gos l'olori, i després tocar-lo de forma suau i ferma. Si veiem que el gos se sent incòmode, han de ser respectuosos i apartar-se.

Cal tenir molt present, que el comportament del gos és un reflex de l'estat d'ànim dels seus propietaris, tant per les males conductes com per la correcció de les mateixes. Per tant, sempre que la conducta del gos no sigui l'esperada, hem de fer una reflexió personal i preguntar-nos si li dediquem l'atenció necessària: sóc constant i disciplinat en el compliment de les normes?, dedico el temps que cal a cobrir les seves necessitats diàries?,… i si, tot i així, sent que no té les eines suficients per gestionar el comportament del seu company caní, no dubti en buscar l'assessorament d'un professional en conducta canina.


Neus Alcoverro Giner
Etòloga i ensinistradora canina


Referències:

Faculty of Education, Monash University, Australia. Neville J. Kinga, Viv Clowes-Hollinsb and Thomas H. Ollendickc. "The etiology of childhood dog phobia". 1996.

Bryant, Brenda K."The Richness of the Child-Pet Relationship: A Consideration of Both Benefits and Costs of Pets to Children". 1990.

William G. Winkler (Center for Disease Control). "Human Deaths Induced by Dog Bites, United States, 1974-75". 1977.
Animal Pathology Department, Faculty of Veterinary, University of Zaragoza. Belén Rosado, Sylvia García-Belenguer, Marta León, Jorge Palacio. "A comprehensive study of dog bites in Spain, 1995-2004". 2008.

School of Psychology, The University of Birmingham. S. Doogan and G.V. Thomas. "Origins of fear of dogs in adults and children: The role of conditioning processes and prior familiarity with dogs". 1991.


© 2010 Neus Alcoverro Giner. Tots els drets reservats.


Veure tots els articles
© Sinergia Dog Therapy
All rights reserved
Nota legal